/* */
Carregant el mapa, espereu ...

L’església i convent de Santa Teresa està situada a la Plaça de Santa Teresa, just al costat de l’antiga muralla de la ciutat de Vic.

El convent de Santa Teresa es va fundar el 1638, i l’església es va construir entre els anys 1655 i 1666, sent obra de l’arquitecte vigatà Josep Morató. A dins de l’església encara s’hi conserva un important retaule barroc que s’ha adjudicat a Pau Costa. També s’hi conserva un valuós monument de Setmana Santa de l’escultor Carles Morató, i també hi ha una tela de Sant Pere del pintor Josep Maria Sert.

L’església és d’una sola nau amb creuer i capelles laterals. Al voltant del claustre hi ha l’edifici conventual inaccessible al públic.

La façana principal hi ha un frontó triangular amb una creu grega al centre. La porta és rectangular amb una llinda decorada amb un medalló on hi ha dibuixat un xai. Hi ha dues finestres amb ferro forjat que flanquegen el portal.

A sobre de la porta hi ha una fornícula d’estil clàssic amb frontó triangular i la imatge de Santa Teresa.

El 2017, en unes obres de remodelació, es van localitzar diferents armes i granades de la Guerra Civil Espanyola. Tot aquest material bèl·lic va ser associat erròniament, per tots els mitjans de comunicació, al sindicat anarquista CNT.

Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest edifici, com tots els edificis religiosos de Vic, va ser abandonat i confiscat per l’Ajuntament. En un primer moment, aquest edifici va ser utilitzat per a ubicar-hi els diferents refugiats de guerra que arribaven a Vic.

No obstant això, el 1938 aquests refugiats van ser ubicats en altres edificis, ja que aquest convent el van ocupar 200 soldats de l’exèrcit Republicà provinents del front de València.

Aquests 200 soldats van arribar a Vic per a exercir la funció de policia militar i buscar tots aquells joves que no s’havien presentat en la crida de les seves lleves. Alguns d’aquests desertors havien fugit a l’Espanya Franquista, d’altres s’havien amagat en cases de Vic, o d’altres pobles, i d’altres havien anat a viure al bosc.

Entenem, doncs, que aquelles armes trobades, en la reforma efectuada el 2017, correspondrien a aquests 200 soldats de l’exèrcit Republicà, i no al sindicat anarquista CNT.