Carregant el mapa, espereu ...

El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera està situat al carrer de Rocaprevera, dins del nucli urbà de Torelló.

Originalment, l’ermita de Santa Maria de Rocaprevera va ser construïda el 1284. Aquesta ermita va ser reconstruïda el 1429 i el 1781. No obstant això, l’edifici actual va ser construït entre el 1923 i el 1924 per l’arquitecte Josep Maria Pericas, i té un estil entre el Noucentisme i el Modernisme que intenta imitar l’estètica clàssica i romànica.

L’edifici actual té una planta de creu amb una capçalera semicircular i un campanar adossat. El Santuari està format per dos edificis, l’església i l’habitatge de l’ermità.

La façana principal de l’església compta amb una porta d’accés amb una arcada que queda protegida per un porxo sostingut per columnes dòriques. A sobre del porxo hi ha una fornícula que resguarda la l’escultura de la Mare de Déu de Rocaprevera.

A l’interior de l’església hi destaca el cor, amb un revestit de rajoles de ceràmica verda vidriada entre els cairons i les bigues de fusta. A la base de l’absis hi ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està coronat per unes filades d’arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents de serra.

En aquest Santuari s’hi ha conservat una llegenda sobre les relíquies de Sant Fortià. Segons la llegenda, quan les reliquies de Sant Fortià eren portades al Santuari de Rocaprevera, aquestes hi havia d’estar durant nou dies.

En una ocasió, mentre les relíquies estaven al Santuari de Rocaprevera, uns joves de Voltregà les van intentar robar. Aquests joves van agafar l’urna de les relíquies i van fugir camps a través. Quan van intentar creuar el riu Ter, resulta que l’urna va començar a pesar molt. Els joves, espantats, van deixar l’urna al costat del riu, i van voler fugir creuant el riu Ter. Quan els joves van posar els peus al riu, aquest va començar a créixer ràpidament, i es va formar una muralla d’aigua al voltant dels joves. En aquell moment, les campanes del Santuari de Rocaprevera van començar a sonar per avisar, a la gent de Torelló, del robatori.

Segons es diu, durant èpoques de sequera, es portava l’urna de les relíquies de Sant Fortià al Santuari de Rocaprevera, i es submergia l’urna dins l’aigua del riu Ter. Si l’arqueta començava a pesar cada vegada més, era senyal que la pluja arribaria aviat.