Carregant el mapa, espereu ...

La Masia de Badia es troba situada al costat del Pla de la Meuca, al nord – oest del terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l’altiplà del Lluçanès, a la comarca del Bages.

Actualment la masia de Badia es troba en estat ruïnós, tot i que encara es pot observar la grandiositat d’aquesta casa.

En aquesta casa s’hi ha conservat una llegenda de bruixeria molt interessant. Una llegenda referent amb què succeïa amb els poders malèfics quan una bruixa moria.

Segons la llegenda, en aquesta casa hi vivia una família. Aquesta família estava formada per una dona gran, viuda, que vivia amb el seu fill hereu i la dona del seu fill.

No sabem com era la relació de la sogra i la jove, però si que és cert que la jove deia, a tot arreu, que la seva sogra era una bruixa. No era estrany, per això, ja que tots els veïns de Sant Feliu Sasserra ja es pensaven que la dona de Badia era una bruixa. Segons sembla, per allà on passava la dona de Badia, sempre morien animals. A més, es veu que a la porta de la masia de Badia hi havia un gat negre que mai es movia. Un estiu, uns joves temporers van intentar fer moure el gat. Per fer-ho, van decidir tirar-li una galleda d’aigua, però el gat ni es va moure, ni es va mullar. Era el mateix dimoni.

La dona de Badia es va anar fent gran, fins que va arribar el moment en què la van haver d’enllitar ja que estava apunt de morir. En aquell moment, el fill i la jova la van abandonar a la masia de Badia, i van demanar a un veí que estigués al cas per quan s’hagués d’anar a buscar el capellà de Sant Feliu per a donar-li l’extremunció.

El dia que va morir, el veí encarregat va anar a buscar el capellà de Sant Feliu Sasserra per a donar-li l’extremunció. Segons sembla, la situació va ser grotesca, just com la pel·lícula de “l’exorcista”. Mentre el capellà li donava l’extremunció, la dona de Badia anava preguntant: “Qui els vol?”. El capellà sempre li responia: “torna’ls-hi a qui te’ls ha donat a tu!”. Va continuar així fins que la última frase que va dir la dona de Badia, abans de morir, va ser “ Qui els vulgui, a la xemeneia estant”.

Resulta que, quan una bruixa o bruixot morien, els poders d’aquests no desapareixien, sinó que eren heretats pel familiar que estigués més a prop seu en el moment de morir. És per aquest motiu que el seu fill, i la jove, la van abandonar quan estava apunt de morir. No sabem si, un cop morta, el fill i la jove van tornar, mai més, a la masia de Badia, però si que és cert que actualment està en ruïnes.