Carregant el mapa, espereu ...

La Generalitat de Catalunya està situada a la Plaça Sant Jaume, al barri de Ciutat Vella, al centre històric de la ciutat de Barcelona.

La Diputació del General, o Generalitat, es van constituir el 1289, i la seva funció era la de cobrar els impostos establerts entre la terra i el rei durant unes Corts Generals. Aquesta institució no tenia una seu específica.

El canvi en la forma de fer la guerra que hi va haver durant el segle XIV, va fer necessari bastir un nou sistema fiscal. Després de celebrar les corts de 1358-59, es va pactar la designació de 12 diputats per a formar la Diputació del General, o Generalitat, al Principat de Catalunya. Aquesta comissió, que va adquirir caràcter de ser permanent, estava presidida pel diputat eclesiàstic, al qual se’l considerava President de la Generalitat. El 3 de desembre de 1400, la Diputació del General, o Generalitat, va comprar l’actual edifici de la Generalitat per a poder-hi establir la seu.

Encara es conserven una galeria gòtica, el cos de Sant Honorat, la capella de Sant Jordi i la façana del carrer del Bisbe, amb imatges de Pere Joan, com elements originals gòtics de l’edifici que van comprar.

La façana que hi ha al carrer del bisbe, està formada per carreus de pedra, amb una porta que dona accés al pati menor adjacent al pati gòtic. Aquesta façana està coronada per una cresteria de pinacles, amb gàrgoles i un balustre amb una rica traceria. A sobre de la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi matant el drac.

A finals del segle XVI es va ampliar l’edifici cap a l’actual Plaça Sant Jaume. Aquestes obres van ser dirigides per Pere Blai, i la façana segueix la inspiració del renaixement italià. El nou edifici es va acabar entre el 1616 i el 1619. Com a resultat, la porta principal està flanquejada amb quatre columnes dòriques llises, d’origen romà, datades al segle II dC.

Tot i que la Diputació del General, o Generalitat de Catalunya, va començar com un organisme fiscal, mica en mica va anar adquirint noves competències. Entre les noves competències, hi havia la de garantir l’execució de les decisions pactades en les Corts Catalanes, i vetllar perquè les Constitucions Catalanes, i altres lleis, fossin respectades pel rei.

El creixent protagonisme de la Generalitat de Catalunya, amb jurisdicció política, judicial i militar, va provocar diverses guerres contra els reis durant els segles XVI – XVII.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) va convocar les Corts al Saló Sant Jordi el 1705. En aquelles corts, Carles III va restaurar molts dels privilegis, usos i costums de les institucions catalanes. A més, a la Sala de Contrafaccions d’aquest edifici, és on es reunia el Braç Militar i la Junta de Govern per a dirigir la Guerra de Successió Espanyola.

Acabada la Guerra de Successió Espanyola, i abolida la Generalitat de Catalunya per part de Felip V, aquest edifici va ser ocupat per la reial Audiència, que va ser-hi present fins el 1908. A partir del 1909, va passar a ser la Diputació provincial de Barcelona.

Entre el 1931 i el 1939, durant la segona república Espanyola, aquest edifici va acollir al govern autònom de Catalunya.

Amb el franquisme, el Govern va ser derogat, i el 1977 va tornar ser instaurat, ocupant, novament, aquest edifici com a seu. Entre el 1977, i el 1987, aquest edifici va ser la seu del Govern de Catalunya i la Diputació provincial de Barcelona.