Carregant el mapa, espereu ...

La Catedral de Sant Pere, d’orígens medievals, està situada a la Plaça de la Catedral, al centre urbà de la ciutat de Vic, a la comarca d’Osona.

La primera menció documental que tenim de la diòcesi d’Osona és de l’any 516. Amb la conquesta cristiana del territori d’Al-andalus, entre el 879 i el 888, es va tornar a crear la diòcesi d’Osona. La Catedral de Sant Pere es va començar a construir el 1003 pel bisbe abat Oliba, i va ser consagrada el 1038. El campanar, que encara es conserva avui en dia, es va construir el 1064.

La Catedral de Sant Pere té un claustre gòtic que es va començar a construir el 1318, encara que la seva construcció es va allargar fins al segle XV. Entre altre, en la construcció d’aquest claustre hi van intervenir Ramon Despuig, Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls.

La Catedral de Vic es va reconstruir el 1781 per l’arquitecte Josep Moretó Codina. Aquest nou edifici es va consagrar el 1803.

La Catedral de Sant Pere està dividida, en tres naus, per pilars quadrangulars, i és coberta amb voltes hemisfèriques. Als laterals de les naus, hi ha sis capelles per banda.

Les parts romàniques conservades en son la cripta i el campanar. El campanar és de torre, i té una alçada de 46 metres. Es divideix en sis pisos separats per frisos d’arcs cecs i dents de serra. Als dos pisos inferiors hi ha finestres d’espitllera i unes lesenes que divideixen els murs en dos. Al tercer pis també hi ha una lesena central que separa dues finestres de mig punt. Al quart pis hi ha finestres geminades separades per columnes amb capitells. Als dos últims pisos hi ha finestres triforades amb columnes. L’últim pis és un afegit posterior.

Aquesta catedral també compta amb un claustre gòtic, on al primer pis hi ha grans finestrals amb claraboies calades en pedra i suportades per tres fines columnes. Tant els capitells com les claraboies estan decorades amb escenes figuratives. A la part superior d’aquest claustre hi ha un pis que es va construir per a ubicar-hi una biblioteca, i a on hi ha un retaule de fusta dels segles XVI-XVIII.

La façana és d’estil neoclàssic, i compta amb tres portes d’entrada. La porta central és la més espectacular, i compta amb dues columnes per banda, amb una gran fornícula a la seva part superior.

A l’interior, a més, encara s’hi pot veure la capella barroca de Sant Bernat Calbó.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la Catedral de Vic va ser incendiada. Tot i que el comitè de Milícies Antifeixistes de Vic, presidit per Francesc Freixanet, va intentar salvaguardar els edificis i les persones religioses de Vic, el 21 de juliol de 1936 van arribar a Vic milicians d’altres poblacions. En un principi es creia que els nous milicians eren de l’Hospitalet de Llobregat, però per testimonis directes, sabem que els milicians eren de Santa Coloma de Gramanet. Aquests milicians van destruir diferents edificis religiosos de Vic, entre ells la Catedral de Vic. A la Catedral hi van calar foc, i tot l’interior, junt amb la teulada, van quedar fortament afectats. Un cop acabada la Guerra Civil, es va reformar i es va reobrir al públic.

De l’incendi, per això, es va poder salvar l’urna barroca de Sant Bernat Calbó, obra de Joan Matons. També es va poder salvar el retaule major gòtic de Sant Pere i Santa Maria, esculpit per Pere Oller, així com altres figures.

Actualment, l’interior de la catedral compta amb unes pintures de Josep Maria Sert, que va pintar la catedral en dues ocasions. Una abans de la seva crema, i l’altre un cop acabada la Guerra Civil. Aquestes pintures representa al cicle del misteri de la redempció.

Amb l’estil característic de Josep Maria Sert, hi ha un predomini de les masses i les figures voluminoses de gran força, amb un gran contrast de clarobscurs.