Carregant el mapa, espereu ...

La Catedral de Barcelona està situada a la plaça de la Catedral, al barri de Ciutat Vella, al centre històric de la ciutat de Barcelona.

A l’indret on actualment està situada la Catedral de Barcelona, hi havia situada una antiga basílica paleocristiana del segle IV dC. Aquesta basílica va ser substituïda, al segle XI, per una catedral romànica. Durant el segle XIII, es va decidir construir un nou edifici d’estil Gòtic.

La construcció de l’edifici Gòtic va fer desaparèixer, gairebé en la seva totalitat, l’antic edifici romànic. Gràcies a l’arqueologia, sabem que per a la construcció de la catedral gòtica, es van anar desmuntant, mica en mica, l’edifici romànic.

La Catedral de Barcelona és de tres naus, amb un únic absis amb deambulatori i capelles radials. Als contraforts de l’edifici s’hi obren capelles laterals. Les voltes de les naus són de creueria, d’on se’n pot destacar les claus policromades. A més, a sota de l’altar major hi ha la cripta de Santa Eulàlia, que està coberta amb una volta molt rebaixada i en el que hi ha el sepulcre, de marbre, de Santa Eulàlia de 1339.

La façana principal de la Catedral de Barcelona es van acabar durant el segle XIX, i tenen un estil neogòtic. La porta principal està ornamentada per un apostolat d’Àgapit Vallmitjana. No obstant això, durant molt de temps, la porta principal va ser la porta lateral de Sant Iu, que es va construir durant el 1298. De fet, al costat de la porta de Sant Iu, encara hi podem veure restes de l’edifici romànic, com els relleus, esculpits durant el segle XII, que hi ha als laterals de la porta. En aquesta relleus s’hi poden observar les representacions de les lluites de l’home contra les feres. A més, molt a prop de la Sagristia, encara hi ha les restes d’un antic mur, amb finestres molt estretes i emmarcades amb columnetes, corresponents a l’edifici romànic.

Al claustre hi ha dues portes que hi donen accés, la porta de la Pietat, decorada amb un relleu de fusta al timpà del segle XV, i la porta de Santa Eulàlia. També es pot accedir al claustre des de la Capella de Santa Llúcia, que va ser construïda entre el 1257 i el 1268.

El claustre té quatre ales, cobertes amb volta de creueria, que s’obre amb arcs apuntats a un jardí amb un estany. De les quatre ales, tres estan envoltades per capelles. A l’ala nord, s’hi obren les capelles de Santa Llúcia, la Sala de la Capbrevació, l’Aula Capitular, i la Sala Capitular (que està coberta per una volta estrellada, i on hi ha el sepulcre de Sant Oleguer i el Crist de Lepant).

Al mig de la Catedral de Barcelona hi ha el cor de pedra bastit entre el 1390-92 per Jordi de Déu. Al seu interior hi ha el cadirat del cor, fet per Pere Sanglada entre 1394-99, i que és una de les joies del gòtic català. A un costat del cor hi ha una trona de fusta, obra de Pere Sanglada de 1403, que s’hi accedeix per una escala de pedra amb escultures de Jordi Joan. Al costat oposat, hi ha la cadira episcopal.

A l’interior de la Catedral de Barcelona, a més, encara s’hi poden observar el reracor i alguns retaules d’estil renaixentista, així com l’orgue i alguns retaules d’estil barroc.