COOLTUR Turisme Cultural - Oristà - La Torre d'Oristà - Gorg de la Llana

Llegendes Catalanes: El Gorg de la Llana de Sant Feliu Sasserra

05/05/2018
Articles, Notícies

La mitologia catalana és molt rica i variada. Existeixen diferents personatges mitològics, com els llitons, els follets, o els dracs, però els personatges mitològics que han suscitat més llegendes han estat les nimfes d’aigua, també anomenades dones d’aigua, i les bruixes.

Moltes vegades, en les llegendes, podem veure com es confonen les nimfes d’aigua amb les bruixes, doncs s’associava que aquests dos personatges mitològics vivien als gorgs de les diferents rieres catalanes.

Una llegenda que s’ha conservat, és la del Gorg de la Llana, també dit Gorg del Molí de la Riba. Aquest gorg està situat al sud – est de Sant Feliu Sasserra (al Bages), encara que també s’hi pot arribar des de La Torre d’Oristà. Actualment, aquest gorg està envoltat de camps de conreu, i la seva forma original ha quedat desdibuixada per una petita presa que s’hi va construir, per poder emmagatzemar més quantitat d’aigua. Tal i com indica el nom, aquest gorg va ser utilitzat, durant molt de temps, per a rentar-hi la llana de les ovelles, quan aquestes eren esquilades. A més a més, a l’estiu també era lloc de trobada per als mossos que utilitzaven aquest gorg per a poder refrescar-se després d’una jornada de treball dura. 

Segons la llegenda, aquest gorg era habitat per les dones d’aigua. Aquestes eren unes dones tranquil·les, que no molestaven a ningú que uses el gorg durant el dia, però quan arribava la nit, la cosa canviava, ja que si un mosso es banyava ben passat la posta de sol, les dones d’aigua l’arrossegaven fins al fons del gorg per a jugar-hi, sexualment, durant tota la nit.

Sembla ser, que això li va passar a un mosso de Cal Serra. Es veu que després d’un llarg dia de sega, varis mossos que treballaven als camps de Cal Serra, van anar a banyar-se al Gorg de la Llana per a poder refrescar-se una mica. Eren nois joves, i per no avorrir-se, van decidir fer una competició per veure qui era capaç d’aguantar més la respiració, i resulta que un dels nois no en va sortir. Com que ja era de nit, els seus companys van decidir tornar a casa i deixar, per l’endemà, la cerca del seu amic desaparegut.

L’endemà al matí, els mossos de Cal Serra van tornar al Gorg de la Llana per a buscar el seu amic desaparegut, i per sorpresa seva, se’l van trobar a la riba del Gorg, sa i estalvi, després d’haver estat utilitzat durant tota la nit per les dones d’aigua.

Aquest era un gorg enigmàtic per la gent de les rodalies. Tothom que hi anava, quedava encisat per la màgia que transmetia. Un dia, un pastor que hi pasturava les ovelles, va decidir esbrinar la fondària d’aquell gorg. El pastor va anar ajuntant diferents cordills per a tenir una corda llarga. Va lligar una roca en una punta, i va deixar anar el cordill a dins del gorg, però no va tocar el fons del gorg. Resulta que en aquell mateix instant, va sentir una veu que li deia que mai arribaria a tocar el fons.

Si voleu veure el mapa d’aquest gorg, així com altres llegendes que hi ha al voltant d’aquest indret, premeu aquí.