La Llegenda de la Bruixa Napa

13/04/2018
Notícies

La Bruixa Napa és considerada, per la gent de Prats de Lluçanès, com l’última Bruixa de Catalunya, però què va ser el moviment de la bruixeria?

A principis del segle XVII es van viure uns anys coneguts com “els mals anys”. Durant aquest temps, la població es va veure en serioses dificultats, doncs als estius hi havia grans sequeres i, als hiverns, hi feia molt fred. A més, aquests canvis climàtics van provocar un gran nombre de tempestes que van malmetre, encara més, les collites, i van permetre la propagació de malalties, augmentant la mortalitat infantil de la població.

La població, molt religiosa i analfabeta, volia buscar un culpable per explicar totes les penúries que estaven passant, i van trobar que l’únic que responsable era el mateix Diable, junt amb tots els seus deixebles, és a dir, les bruixes i els bruixots.

Entre el 1617 i el 1627, a Catalunya, els consells municipals van dirigir totes les ires del poble cap a la persecució de les bruixes i els bruixots. Van crear un seguit de jutjats encarregats de detenir, interrogar (on moltes vegades s’usaven diferents mètodes de tortura per obtenir confessions)  i jutjar a les persones acusades de bruixeria. Durant aquesta època, també van aparèixer els caçadors de bruixes, persones que deien ser capaces de veure marques, invisibles a l’ull humà, que el diable havia deixat al cos dels seus deixebles (bruixes i bruixots). Moltes de les persones que van ser acusades de bruixeria van morir a la forca, en execucions públiques.

Semblava doncs que el 1627 es va acabar la persecució de bruixes i bruixots, doncs una part de l’església catòlica s’hi va oposar, a part de que els processos que es van dur a terme van deixar grans pèrdues econòmiques pels consells municipals. Però més de 100 anys més tard, la gent de Prats de Lluçanès va acusar a una veïna seva de bruixeria, era la Bruixa Napa.

La Bruixa Napa, en realitat era Maria Pujol, una veïna de Prats de Lluçanès, filla de Cal Nap. Era una dona gran, i no se sabia de què treballava, però malgrat tot anava sobrevivint. Alguns veïns li donaven menjar, d’altres l’acusaven d’haver robat en els horts i les granges per poder viure, aixecant alguns recels en contra d’aquesta dona.

El 1766 va passar un fet traumàtic al poble. En un femer, es va trobar el cos esquarterat d’Anna Riambau, una nena de 4 anys. Els veïns van començar a indagar qui podia ser el culpable d’aquella mort, i alguns van començar a sospitar de la Bruixa Napa.

Alguns veïns van anar a veure a la Bruixa Napa, però quan aquesta va veure una gran gentada davant de casa seva, es va escapar entre la munió de gent de tal manera, que encara avui ningú s’explica com ho va fer. Alguns veïns van entrar a la casa, i hi van descobrir el braç esquerre d’Anna Riambau, i el fetge, d’aquesta nena, cuit en sang.

Els veïns van començar una batuda per trobar a la Bruixa Napa, i la van trobar a la costa de Sant Sebastià, al Roc Foradat, un indret que es diu que era utilitzat per aquesta Bruixa per fer els seus ungüents i per adorar al diable. Un cop la van trobar, la van detenir i la van portar al poble.

Per a poder-la jutjar, la van traslladar a Barcelona, i allà va ser acusada com a delinqüent, i va ser penjada a la forca. Malgrat que la sentència no la va acusar de bruixeria, per la gent del poble es va acabar la Bruixeria a Prats de Lluçanès.

Cliqueu aquí si voleu descobrir els indrets de la Bruixa Napa.