COOLTUR Turisme Cultural - gravat de crema de bruixes

Caçadors de Bruixes a Catalunya

Durant la primera meitat del segle XVII, un fenomen popular va recórrer Europa com si es tractés d’una onada: La cacera de bruixes. Naturalment, la cacera de bruixes existeix des de temps medievals i té lloc als estats del continent europeu amb certa regularitat al llarg dels segles. El que potser sobta més de la darrera gran cacera és que es donà, com dèiem,  en ple segle XVII, o sigui durant el que coneixem com “l’Edat Moderna”.

Hem de tenir en compte que, malgrat els avenços científics, tecnològics, artístics i culturals, la societat europea seguí essent profundament ignorant, crèdula i religiosa. Si venien maltempsades o desgràcies, com epidèmies o fams, el poble tenia tendència a buscar un cap de turc per a descarregar totes les seves pors i frustracions. I quin millor cap de turc que dones soles, d’edat avançada, que posseïen antics coneixements sobre herbes remeieres i creences ancestrals. Els poders públics de l’època (consells municipals) van intentar dirigir totes les ires del poble cap a elles amb el resultat de milers d’execucions públiques a la forca.

En aquest context, va sorgir una figura que avui dia coneixem com a Caçador de Bruixes. El caçador de bruixes era aquella persona, laica o religiosa, que perseguia i identificava bruixes a canvi d’una remuneració econòmica, ja sigui amb mètodes “científics” o bé sobrenaturals. La majoria eren caçadors itinerants i empraven les tècniques descrites en el llibre titulat Malleus Maleficarum.

Portada del Malleus Maleficarum
Portada del Malleus Maleficarum

El Malleus Maleficarum o Martell de les Bruixes va ser escrit en gran part per l’inquisidor dominic alemany Heinrich Krammer, tot i que també hi col·laborà el seu col·lega Jakob Sprengler. Aquest veritable manual pràctic de la caça de bruixes va ser presentat a la Facultat de Teologia de la Universitat de Colònia el 9 de Maig de 1487, on va ser rebutjat per quasi la totalitat del clergat assistent, per ser un text basat en fantasies no provades i totalment mancat d’ètica. Tot i això, el llibre va incloure una falsa nota d’aprovació de la Universitat en totes les edicions. Va ser el llibre més imprès de l’època, per darrera de la bíblia de Guttenberg, amb un total de 30 edicions entre 1487 i 1669.

Durant el segle XVI, Joan Malet va ser, possiblement, el primer caçador de bruixes de Catalunya.  Malet, era un morisc nascut a Flix i va ser amant d’una bruixa d’Alcanyís. D’ella va aprendre l’art endevinatori amb el que va acusar de bruixeria a dues dones de casa bona a Saragossa. La gent de la ciutat el va expulsar sense contemplacions. Anys més tard va decidir fer servir les seves capacitats per a detectar bruixes amb gent força més humil de les comarques tarragonines, on va col·laborar decisivament en l’onada d’execucions de 1548-49. Malet va actuar amb la complicitat de l’Inquisidor de Barcelona aconseguint notables beneficis econòmics per ambdues parts. Quan les primeres fogueres inquisitorials van cremar unes dones a Barcelona, va tenir lloc  l’arribada d’un “visitador general” (inspector) enviat des de Madrid per l’Inquisidor General. L’Inquisidor visitant Francisco Vaca va absorbir totes les causes obertes, va degradar a l’inquisidor de Barcelona i va fer executar a Joan Malet acusat de seguidor del Diable.

Durant l’onada del segle XVII Catalunya veurà sorgir altres caçadors de bruixes com Joan Aliberc de Vic o Jaume Font, el Nunci de Sallent. Però segurament el caçador de bruixes més famós de l’època és Cosme Soler “Tarragó”, un herbolari nascut al mas Tarragona de Rialb, a l’Urgell. Soler fou l’instigador de diversos processos contra dotze dones de les comarques de Lleida cap a l’any 1616. Fou detingut per la Inquisició l’any 1617, confessant les seves implicacions als judicis de Lleida, i alliberat sota la promesa de no tornar a exercir. Tot i això, en els anys següents va ser el gran instigador de la majoria de processos de la Catalunya Central. El veiem actuar a Sant Feliu Sasserra el 1618, fregant l’espatlla a diverses dones i identificant marques diabòliques invisibles a l’ull humà. En “Tarragó” va ser responsable indirecte de centenars d’execucions de dones, lucrant-se amb cadascuna de les condemnes que aconseguia. Quan la Inquisició i el Rei van acabar amb les persecucions, cap al 1622, en “Tarragó” es va fer fonedís per a la Història.

Clica aquí si voleu conèixer la història de la bruixeria en alguns municipis catalans.